Als anys 60 i 70 a l'escola celebràvem el Dijous gras, "el dia de la truita" menjant-nos un entrepà de truita al pati i una coca-cola que per aquelles èpoques era tot un extra. Valia 25 pessetes (el que avui són 15 cèntims d'euro), tots portàvem la nostra moneda per aquella beguda que feia festa... ja que era, com ens deia l'anunci, "la chispa de la vida".
Després, als anys 80, vam començar amb les disfresses. Primer a títol individual, cadascú venia disfressat del que volia, però ben aviat vam veure que el Carnaval era un bon moment per fer-ne un treball conjunt de classe. Els primers anys fèiem disfresses de cartolina, després amb bosses de plàstic i finalment vam acabar amb confeccionant disfresses de roba. El dia de Carnaval era un dia de festa i de disbauxa en el qual ens disfressàvem i passàvem el dia al pati.
Als anys 90, va ser quan vam començar a incorporar la música i el ball. A més de fer una disfressa per a tota la classe, calia que cada grup presentés la seva pròpia comparsa, amb les grades plenes a vessar, cada classe anava sortint al mig de la pista per oferir la seva actuació... als anys 2000 s'hi van afegir els més menuts de l'Escola Infantil, i els darrers anys fins i tot s'hi van animant grups de pares... i així hem arribat fins al 2010.
Cada curs busca el seu motiu de disfressa, els més petits ho decideixen les seves Senyoretes i les professores de Psicomotricitat i de Coral els preparen les coreografies. A partir de Cinquè de primària l'elecció de la disfressa i de la coreografia és cosa dels alumnes. Sota la supervisió dels tutors, a estones de pati i algunes estones de classe d'Educació Física, tots preparen les seves actuacions.
El Dijous gras, mantenint la tradició dels primers anys, és el gran dia. És el moment de calçar-se la disfressa, de deixar les vergonyes aparcades i de sortir al mig de la pista. La grada estarà ben plena, sortirà el Rei Carnestoltes, es llegirà el pregó i començarà la festa... i un any més, farem una mica més gran la història del Carnaval de Menéndez.